“Un dia en la vida d’un catalanoparlant qualsevol” seria el millor programa de telerealitat que podria produir la televisió pública del nostre país, enlloc de tanta conyeta fàcil en castellà perquè t’aplaueixin a Madrid i et donin un Ondas.
El resultat seria esfereïdor. Només cal posar càmeres a unes quantes persones que han decidit viure en català i no canviar de llengua, i al cap del dia buidar-ne el contingut per veure què li ha passat com a conseqüència d’aquesta tria lingüística. És a dir, de fer servir la llengua pròpia del país.

Llarena i Marchena han escrit textos d'alt voltatge polític, d'una manera que no faria cap sistema judicial democràtic. Però em sorprèn que algú se'n sorprengui. Que no han llegit tota la literatura judicial que ens han dedicat des de 2017? Es una enciclopèdia de l'espanyolisme. Han fet política sempre. Pensar que se sentiran vinculats pels acords polítics entre un govern i un grup parlamentari és ignorar com funciona Espanya des de fa segles. I com continuarà funcionant en el futur. Això ho sap perfectament la part espanyola de la taula del diàleg.

A mesura que passen les hores i alguns han aconseguit llegir i entendre tota la sentència del TJUE, es nota la indignació dels qui ja ho tenien tot preparat per si la decisió del tribunal era un calc de l’opinió de l’advocat general. Ja ho hem viscut abans, això. Després de la decisió del Tribunal alemany va passar el mateix: l’extradició era un fet. I van passant els anys i l’extradició que tothom anuncia i tothom promet no arriba mai. Saben que no arribarà, de manera que per respecte als seus ciutadans els haurien de deixar d’enganyar.

Qui més ha fet per identificar-nos objectivament va ser el rei espanyol al discurs del 3 d’octubre, quan ordena la nostra persecució col·lectiva. Som el “ellos” del “¡a por ellos!”. Som els “catalufos”, els “polacos”, els “lacis”. Som els qui quan parlem en català, ens insulten. Som els qui escollim representants polítics que no poden exercir amb normalitat, que són suspesos per raons polítiques, que són privats del dret d’expressió si parlen en català al Parlament espanyol. Som els qui la policia espanyola pega per anar a votar pacíficament.

El president i la vicepresidenta primera del Govern espanyol són les dues màximes autoritats executives de l’Estat. Totes dues diuen que la reforma del codi penal pactada amb UP i ERC té l’objectiu de facilitar la meva extradició.

No són dos arreplegats, els qui ho diuen.

https://twitter.com/vilaweb/status/1593168314322206720

Després de la compareixença solemne i de les invitacions explícites a celebrar la reforma del codi penal, és lògic pensar que aquestes qüestions, que no són menors en termes polítics, ja es devien conèixer.

Atès que m’afecta directament, tinc dret a formular algunes preguntes:

A mesura que vaig llegint, la lletra menuda es va fent cada cop més gran. Un cop passi la hiperventilació i es pugui parlar amb serenor més enllà de la propaganda, ens adonarem dels paranys que han pactat. Apunteu-vos el concepte d’“intimidació” i el d’“actes preparatoris”… Un recordatori per a despistats: he reclamat que es derogui la sedició perquè fets com els de l’octubre del 2017 tinguin la mateixa consideració que van tenir per a la justícia alemanya. Allà no són delicte. Ni de 15, ni de 5 ni de mig any de presó. Zero.
No costa tant d’entendre

El president Sánchez i la vicepresidenta Díaz parlen de reformar el delicte de sedició. Alguns ho celebren i ho venen com si fos la derogació del delicte. Però no és el mateix. El delicte no es deroga: se li canvia el nom i s’anuncia una rebaixa de penes. Alerta. Caldrà llegir molt bé la lletra menuda i la lletra gran. Perquè els “anuncis Sánchez” mai no són allò que semblen. És un mestre en l’art de l’enganyifa, però ja li coneixem els trucs i hem de prendre totes les precaucions. Recordem la llei mordassa i el català a Europa…

La Declaració d’Independència de Catalunya, votada avui fa cinc anys al @parlamentcat, marcava l’inici d’un llarg i incert procés que només s’acabarà quan Catalunya sigui reconeguda com a Estat independent L’acord amb l’Estat espanyol no era i no és practicable. No cal col·leccionar més frustracions confiant altre cop en la paraula d’un Estat que fa de la mentida i els incompliments la seva única política de relació amb Catalunya

Qualsevol persona que sigui candidata a president de la Generalitat presenta, en el debat d’investidura al Parlament, un programa de Govern. Si el candidat supera la investidura, el programa de govern s’aprova i s’estableix un vincle de legitimitat del Govern amb el Parlament. És un fonament de les democràcies parlamentàries, tant si són monarquies com repúbliques. I és el que legitima el president a nomenar els seus ministres, a desplegar les polítiques que s’inscriuen en aquell programa i a portar a aprovació del Parlament les lleis i els decrets.

El primer que em surt és donar les gràcies. A tothom. Als afiliats per haver donat una lliçó magistral de democràcia, perquè han votat massivament i han demostrat per què s’han apuntat al partit. Volen fer política, de la bona, la que debat, contrasta, escolta i participa.

https://twitter.com/juntsxcat/status/1578404373243248641

Han desmentit la narrativa hegemònica, unànime en alguns dels grans mitjans de comunicació, que ha buscat la denigració del projecte polític de Junts i s’ha abonat, sense cap esforç intel·lectual que el simple prejudici, al discurs que això era “antipolítica”.

El debat a l’interior d’un partit reforça la democràcia en general. Lamentar-se que això provoca dissensos i divisions és adoptar el mateix argument dels qui s’oposen al referèndum adduint que divideix la societat. Algunes reflexions (que espero que no es treguin de context): Hi ha partits en què mana un únic poder, sovint una única persona, i a vegades el dit d’aquella persona. Pensament únic, bloc granític, defensa sectària. En les societats amb poca tradició democràtica això s’associa a estar “endreçat” i es penalitza, per tant, la pluralitat.

La xiulada a la presidenta @ForcadellCarme no em va agradar. No pas perquè el fet d’estar a la presó (com nosaltres a l’exili) ens hagi d’estalviar la crítica, sinó perquè ella va tenir la valentia d’anar a un acte incòmode per al seu espai polític i donar la cara. I quan algú té la generositat d’assistir a un acte on sap que hi haurà gent descontenta, jo ho respecto i ho aplaudeixo. Sé que s’està fent servir això per desprestigiar el @ConsellxRep. Sap molt de greu veure l’intent d’aprofitar l’actitud d’alguns per desacreditar-nos.

The #CatalanRevolution is radically democratic nbcnews.to/3xN1d4C 🧵 Thread 👇 If a nation is not represented by the state and sees no possibility of change, it has every right in the world to choose #selfdetermination. That is democracy

Ja m'han posat la diana (naturalment, associat a conflicte). Tant se val si no faig declaracions, si no concedeixo entrevistes i si no presideixo el partit: la qüestió és posar el meu nom pel mig. Posats a fer, ja podien haver titulat "La culpa és de Puigdemont" i a acabem abans.

https://twitter.com/diariARA/status/1570511344293801986

Ara ve aquella època de l'any en què polítics que no ens han votat, que han fet campanya en contra de @JuntsXCat, tindran tribuna perquè diguin el que hauríem de fer; opinòcrates que ens denigren, ens estigmatitzen o ens ignoren faran veure que estan preocupats per nosaltres.

Alguns irresponsables estan copiant el patró del socialisme francès que a principis dels anys vuitanta va creure que treure el FN de la marginalitat seria una bona idea. Atiaren un competidor del gaullisme per tal de garantir l’hegemonia de Mitterrand. Ja en veiem els resultats. El FN era un partit marginal; avui competeix per esdevenir majoritari, i la seva influència i exemple s’han estès per tot Europa. Fins i tot condiciona el discurs de la dreta liberal i la democràcia cristiana. En canvi, el Partit Socialista francès malda per no desaparèixer.

Hem llegit l’opinió de l’advocat general del TJUE sobre les prejudicials presentades pel jutge Llarena en relació amb les euroordres emeses contra nosaltres, i naturalment no ens satisfan ni són les que esperàvem. Estarem a l’aguait, com sempre, la decisió del tribunal. Dit això, observem clares contradiccions entre l’opinió que hem conegut avui i la jurisprudència recent del mateix TJUE, que confiem que el tribunal resoldrà. En qualsevol cas, haurem de recórrer un camí que ja hem recorregut abans, amb més experiència que abans.

1/18 Arran de totes les informacions que van apareixent sobre l’Operació Catalunya i les proves que demostren la responsabilitat penal d’alguns dels seus protagonistes, m’ha semblat oportú parlar d’algunes coses; ho faré d’una manera una mica llarga. Espero que no ho sigui massa. 2/18 Queda demostrat que ministres, diputats, policies, fiscals, jutges, editors i periodistes s’han organitzat per atacar l’independentisme (hi falten empresaris i banquers, però ja acabaran sortint): aquesta és una trama real, encara activa, que Espanya mai no investigarà.

Espanya està tan podrida que molts dels seus dirigents i periodistes pensen que pel sol fet de treballar per la independència mereixes que violin la teva intimitat. No tens drets, vals menys que un ésser huma. És pur feixisme. Com el franquisme. Espanya continua essent profundament franquista. Avui a Europa han quedat en evidència que el marc de valors que van fundar la democràcia europea no és compartit pels dirigents espanyols que han justificat l’ús de Pegasus contra els qui treballem per la independència.

Com que molts interpreten que @JosepBorrellF m’ha al·ludit, voldria precisar uns quants punts. Ho faig a contracor, perquè en aquests moments tan tràgics per Ucraïna l’últim que cal és que la UE tingui representants tan irresponsables. Però em sento en l’obligació de fer-ho. Borrell sap que jo no he estat mai en cap maleter i que vaig anar a Brussel·les per denunciar la repressió espanyola, tal com no he parat de fer. Mai he estat amagat. Els únics dies que ho he estat van ser els del meu empresonament a Alemanya i Itàlia, per ordre d’Espanya.

A tots aquells que s'han passat quatre anys denigrant el "simbolisme" d'algunes accions polítiques els anirà bé de saber que aquesta tarda, a l'informatiu de la ràdio pública belga, han explicat una notícia meravellosa sobre una decisió del Parlament de Catalunya @parlamentcat Han informat amb tot detall, i amb declaracions de la consellera @taniaverge que contrastaven de manera contundent amb les de la diputada de V0X que ha intervingut, l'acord de restituir i reparar la memòria de les dones acusades de bruixeria.

L’Estat espanyol té responsabilitat en els atemptats terroristes del 2017 a Barcelona. En té per la seva negativa a investigar a fons les connexions del cervell de l’atemptat amb els serveis secrets espanyols. I en té per les revelacions que acaba de fer l’excomissari Villarejo Villarejo ha estat al rovell de l’ou de la claveguera que hi ha a l’Estat espanyol. Sap de què parla. Acaba d’incriminar Espanya en una de les darreres massacres terroristes ocorregudes a Europa. I ho ha dit en seu judicial, no en un programa de televisió ni en una publicació.